Dret a l'honor: retira el que et difama a internet

És el dret que no es publiqui sobre tu informació falsa o despectiva que et desacrediti davant dels altres. A Espanya el reconeix l’article 18.1 de la Constitució i el desenvolupa la Llei Orgànica 1/1982, juntament amb el dret a la intimitat i a la pròpia imatge. No protegeix només els famosos: empara qualsevol persona i també les empreses en allò que afecta la seva reputació.

Quan difon fets falsos sobre tu o expressions que et desacrediten sense que hi hagi un interès públic que ho justifiqui. Hi pesa qui ho diu, amb quina intenció i si va comprovar la informació abans de publicar-la. Una crítica dura a un servei no vulnera l’honor; acusar-te d’alguna cosa que no has fet, sí.

La calúmnia és acusar algú d’un delicte sabent que és fals. La injúria és lesionar-ne la dignitat o la fama. Totes dues són al Codi Penal, als articles 205 a 216. «Difamació» és el terme comú que es fa servir per a les dues i no és una figura penal pròpia a Espanya. Per demanar la retirada no cal encaixar el cas en cap de les tres.

Per dret a l’honor, no: si la informació és certa i té interès públic, preval la llibertat d’informació. El que sí que es pot fer és demanar que deixi d’aparèixer en buscar el teu nom quan ja ha passat temps i la dada ha perdut rellevància, que és l’anomenat dret a l’oblit. Quan ens arriba un cas així t’ho diem abans que paguis res.

L’enllaç de la publicació o una captura d’on la vas veure. Si saps quin mitjà, compte o fòrum la va publicar, millor, però no és imprescindible: amb el teu nom podem localitzar la resta. No cal que preparis res més.

No. La reclamació a la plataforma o al mitjà és una via diferent de la denúncia i no en depèn. Pots fer les dues coses alhora, i la documentació que preparem del cas et serveix si decideixes denunciar després.

La plataforma, el mitjà o, quan no hi ha cap altre interlocutor, el proveïdor que allotja la web. Nosaltres preparem la reclamació amb la base legal que correspon i en fem el seguiment, però la decisió final no és nostra. Si no s’aconsegueix, l’import queda com a crèdit.

En mitjans digitals, xarxes socials, fòrums, blogs, webs d’opinió, agregadors de notícies i cercadors. També davant del proveïdor d’allotjament quan la web no té un contacte visible.

Sí. Per reclamar a la plataforma no cal saber qui el va escriure: es reclama pel contingut. Identificar l’autor només és necessari si vols anar per la via judicial, i això és una decisió a part.

Es reclama al mitjà, que té obligació d’atendre-ho. Segons el cas es demana la retirada, la rectificació o la desindexació, que és que la notícia continuï publicada però deixi de sortir en buscar el teu nom. T’expliquem quina encaixa abans de fer res.

Sí. Retirar la publicació de la web i treure-la del cercador són dues gestions diferents i tramitem les dues. És el que fa que deixi d’aparèixer quan algú escriu el teu nom.

Depèn de quantes publicacions hi hagi i d’on siguin. Els mitjans i les plataformes grans tenen un canal per a això i responen per aquí; les webs sense contacte visible triguen més. No prometem terminis perquè la decisió no depèn de nosaltres, però t’avisem enllaç per enllaç a mesura que van caient.

No. La reclamació es tramita sense revelar qui l’ha sol·licitada i no deixem rastre de l’encàrrec. El cas es tracta amb absoluta discreció.

És habitual que una acusació es torni a publicar setmanes després, reescrita o amb un altre titular. Mentre el cas està obert, el que aparegui entra en el mateix encàrrec. Si vols que continuem mirant després, la vigilància contínua es contracta a part.

Depèn de quantes publicacions calgui retirar i d’on siguin. Cada servei es contracta per separat i sense subscripció, excepte la vigilància contínua. Explica’ns el cas i et diem què es pot fer i quant costaria abans que paguis res.

Sí. Les empreses tenen protegit el seu prestigi professional, i les acusacions falses, les ressenyes que ataquen el propietari en lloc del servei i les campanyes de desprestigi entren en aquest servei igual que els casos de persones.