L’egosurfing consisteix a cercar el teu propi nom a Google i altres motors de cerca per descobrir quina informació té Internet sobre tu. Es fa escrivint el teu nom complet entre cometes (“Nom Cognom”), combinant-lo amb la teva ciutat, professió o empresa, i analitzant sistemàticament els resultats de les primeres pàgines. Si hi trobes dades que no haurien d’estar publicades, el pas següent és actuar: amb el nostre servei d’eliminació de dades personals d’Internet gestionem reclamacions davant webs, Google i bases de dades que retenen la teva informació sense el teu consentiment.
Segons un estudi publicat aquest any, el 78% dels reclutadors busquen el nom dels candidats a Google abans d’una entrevista. El que apareix en aquella cerca pot obrir o tancar portes. L’empremta digital que anem acumulant en fòrums, xarxes socials antigues, directoris i notícies construeix una imatge que moltes vegades no controlem ni sabem que existeix.
Com fer egosurfing de manera sistemàtica i no perdre res
Fer egosurfing de manera informal —escriure el teu nom a Google una vegada i llegir els primers resultats— només revela una fracció del que circula sobre tu. Una anàlisi completa requereix un procés ordenat. Comença sempre amb el mode d’incògnit del navegador per eliminar l’efecte de personalització dels resultats: Google adapta el que et mostra en funció del teu historial, i això distorsiona la imatge real que veuen els altres.
Combina diferents variants de cerca. Escriu el teu nom amb i sense cometes, afegeix el teu cognom de soltera si escau, el teu nom professional, el nom de la teva empresa o la ciutat on vius. Cada combinació pot retornar resultats diferents perquè els motors indexen pàgines diverses segons el text exacte que contenen. Repeteix el procés a Bing, DuckDuckGo i Yandex: hi ha webs que Google no indexa però que altres motors sí que recullen.
Després dels cercadors, revisa les xarxes socials manualment: cerca el teu nom a Facebook, LinkedIn, X (antic Twitter), Instagram i TikTok. Molts perfils de xarxes antigues romanen actius i visibles anys després que l’usuari els abandona. També mereix atenció la cerca inversa d’imatges a Google Images i TinEye: introdueix una foto teva i descobreix en quines pàgines apareix sense que ho sàpigues.
Eines que acceleren l’egosurfing
Hi ha recursos que automatitzen part del rastreig. Google Alerts permet crear alertes amb el teu nom per rebre un avís cada vegada que una nova pàgina el menciona. Configura l’alerta amb el teu nom entre cometes i tria la freqüència diària. Have I Been Pwned informa si la teva adreça de correu ha aparegut en alguna filtració de dades, cosa que indica que les teves dades poden circular en fòrums de la dark web.
Els directoris de persones com Spokeo, Whitepages o els seus equivalents europeus agrupen informació de registres públics, xarxes socials i bases de dades comercials. Molts operen sense que l’afectat ho sàpiga. Identificar en quants directoris apareixes és un dels passos més reveladors de l’egosurfing, perquè solen mostrar adreça postal, telèfon i relacions familiars de manera completament oberta.
Quins tipus d’informació sol trobar Internet sobre una persona
L’egosurfing descobreix categories d’informació molt diverses entre si. Algunes les vas publicar tu en algun moment i les vas oblidar; d’altres les van generar tercers sense el teu coneixement. Conèixer cada categoria ajuda a prioritzar què eliminar primer en funció del risc que representa per a la teva reputació o privacitat.
La primera categoria és la de les dades de contacte exposades: adreça postal, número de telèfon i correu electrònic en directoris, fòrums o webs d’empreses on has treballat. La segona és la de les mencions als mitjans: articles de premsa, notes d’agenda o entrevistes que poden contenir informació desfasada o treta de context. La tercera és la dels perfils en plataformes abandonades: fòrums d’anys enrere, blocs extingits, comptes de xarxes socials que vas oblidar de tancar.
La quarta categoria, i sovint la més delicada, és la dels continguts generats per altres: ressenyes negatives, comentaris en fòrums, fotos en les quals apareixes sense haver-les publicat tu, o dades en webs de xafarderies i registres judicials. Aquest tipus de contingut és el que més mal causa a la reputació personal i professional perquè l’afectat no té control directe sobre ell.
| Tipus d’informació | Font habitual | Visibilitat a Google | Risc per a la reputació | Dificultat d’eliminació |
|---|---|---|---|---|
| Dades de contacte (telèfon, adreça) | Directoris de persones | Alta | Privacitat | Mitjana |
| Perfils en xarxes socials antigues | Facebook, fòrums, blocs | Alta | Imatge personal | Baixa – Mitjana |
| Mencions als mitjans de comunicació | Diaris digitals, agències | Molt alta | Reputació professional | Alta |
| Ressenyes o comentaris negatius | Google, Trustpilot, fòrums | Alta | Reputació comercial | Mitjana – Alta |
| Fotos i vídeos sense consentiment | Xarxes socials, webs de tercers | Mitjana – Alta | Imatge personal greu | Alta |
| Dades en filtracions (dark web) | Bases de dades robades | Baixa (no indexada) | Seguretat i frau | Molt alta |
Com interpretar la teva empremta digital i detectar els riscos reals
Trobar el teu nom a Internet no sempre és un problema. La clau és distingir entre presència digital útil i exposició no desitjada. Un perfil de LinkedIn actualitzat, una entrevista professional o una menció en un mitjà del teu sector són actius de reputació. El problema apareix quan els resultats mostren dades privades, informació desfasada o continguts que fan mal a la teva imatge.
Avalua cada resultat amb tres preguntes: és informació que vaig autoritzar a publicar? Està actualitzada i és precisa? Podria perjudicar-me si la llegís un empleador, client o parella? Si la resposta a qualsevol d’aquestes preguntes és negativa, aquell resultat mereix atenció. Apunta en una llista separada cada URL problemàtica amb una breu descripció del contingut i la plataforma que l’allotja.
Prioritza per impacte. Un article de premsa que apareix en el tercer resultat de Google amb el teu nom i dades incorrectes és més urgent que una foto en un fòrum amb gairebé cap visita. El volum de trànsit que rep un resultat i la seva posició en el rànquing determinen el dany real que genera sobre la teva reputació. Treballa primer els resultats de la primera pàgina de Google i de les cerques més probables que faran sobre tu.
Senyals d’alerta que no has d’ignorar
Hi ha patrons en els resultats de l’egosurfing que indiquen un risc superior a la mitjana. Si hi apareix la teva adreça postal completa en una web que no reconèixes, és probable que siguis víctima dels data brokers: empreses que compren i venen dades personals de milions de persones. A l’Estat espanyol i la UE, el RGPD et dóna dret a sol·licitar la supressió d’aquelles dades, però el procés pot ser lent sense ajuda especialitzada.
Un altre patró preocupant és trobar perfils en xarxes socials amb el teu nom i foto que no vas crear tu. Això indica una suplantació d’identitat activa, una situació que requereix actuació immediata davant la plataforma i, si hi ha dany real, denúncia policial. També mereix atenció immediata qualsevol imatge íntima publicada sense el teu consentiment: l’eliminació d’aquest tipus de contingut té procediments legals específics que un equip especialitzat pot activar amb molt més rapidesa que l’afectat actuant sol.
Passos concrets per netejar el que diu Internet sobre tu
Un cop localitzat el contingut problemàtic, el procés d’eliminació té vies diferents segons la font. La via més directa és el contacte amb l’administrador de la web que allotja el contingut. En molts casos, especialment en fòrums i blocs petits, n’hi ha prou amb un correu sol·licitant la retirada i explicant per què el contingut vulnera la teva privacitat o està desfasat. La taxa de resposta positiva en aquestes sol·licituds directes ronda el 45% segons dades d’aquest any.
Quan la web no respon o denega la sol·licitud, la via següent és la sol·licitud de desindexació a Google mitjançant el formulari d’eliminació de contingut. Google no esborra la pàgina original, però pot retirar-la de l’índex de cerca, cosa que redueix dràsticament la seva visibilitat. Aquesta opció funciona especialment bé per a contingut que vulnera el dret a l’oblit reconegut per la legislació europea.
Per als casos més complexos, com notícies als mitjans de comunicació, dades en registres oficials o contingut en plataformes que no cooperen, el procés requereix coneixement legal i experiència amb cada plataforma. La nostra protecció de privacitat digital abasta des de la identificació de tots els focus d’exposició fins a la gestió completa de cada reclamació, amb seguiment fins a la retirada efectiva del contingut.
“El dret a l’oblit digital, reconegut pel Tribunal de Justícia de la UE, obliga els motors de cerca a retirar de l’índex els resultats amb informació obsoleta, irrellevant o excessiva sobre una persona, tot i que la pàgina d’origen no desaparegui.”
Com mantenir una empremta digital neta a llarg termini
L’egosurfing no hauria de ser una acció puntual. Convertir-lo en un hàbit trimestral permet detectar noves exposicions abans que es consolidin en l’índex de Google. Com més aviat es localitza un contingut problemàtic, més fàcil resulta eliminar-lo: les pàgines amb pocs mesos d’antiguitat tenen menys enllaços entrants i menys autoritat, cosa que facilita tant la negociació com la desindexació.
Paral·lelament, treballar en la construcció d’una presència digital positiva redueix l’impacte dels continguts negatius. Publicar a LinkedIn, mantenir una web personal o participar en mitjans del sector genera resultats que empenten cap avall els continguts que no t’interessen. Aquest procés s’anomena supressió de resultats i és complementari a l’eliminació directa.
Configura alertes automàtiques amb variants del teu nom a Google Alerts, Mention o eines similars. Activa l’autenticació en dos factors en tots els teus comptes actius per reduir el risc que algú hi accedeixi i publiqui contingut en el teu nom. Revisa periòdicament els permisos que has concedit a aplicacions de tercers: moltes comparteixen les teves dades amb data brokers sense que ho sàpigues.
- Cerca el teu nom en mode d’incògnit a Google, Bing i DuckDuckGo cada tres mesos.
- Configura alertes a Google Alerts amb el teu nom entre cometes i les variants freqüents.
- Comprova les imatges amb cerca inversa a Google Images i TinEye una vegada a l’any.
- Revisa els directoris de persones europeus i sol·licita la baixa dels que t’incloguin sense consentiment.
- Tanca els comptes antics en plataformes que ja no fas servir per reduir la superfície d’exposició.
- Activa les notificacions a LinkedIn quan algú mencioni el teu nom en missatges o publicacions.
- Documenta amb captures tot contingut problemàtic abans de sol·licitar-ne l’eliminació.
Drets legals que pots exercir quan trobes dades teves a Internet
El Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) reconeix als ciutadans europeus drets concrets sobre la seva informació personal. El dret de supressió (article 17) obliga qui tracta les teves dades a eliminar-les quan ja no són necessàries per a la finalitat original, quan retires el consentiment o quan s’han tractat de manera il·lícita. Aquest dret s’aplica tant a empreses privades com a webs que agrupen informació pública.
El dret d’accés (article 15) et permet demanar a qualsevol empresa que t’informi de quines dades teves té i amb quina finalitat les tracta. El dret de rectificació (article 16) obliga a corregir dades inexactes. Aquests drets s’exerceixen mitjançant sol·licitud escrita a l’empresa o, si no respon, mitjançant reclamació davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) —per a tractaments en l’àmbit del sector públic català— o davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) per als del sector privat, que poden imposar sancions de fins a 20 milions d’euros als infractors.
Més enllà del RGPD, la Llei Orgànica de Protecció de Dades i Garantia dels Drets Digitals (LOPDGDD) afegeix proteccions específiques en l’àmbit espanyol. Si el contingut que has trobat en el teu egosurfing és una notícia antiga que ja no té rellevància pública, pots invocar el dret a l’oblit davant dels mitjans digitals: la llei espanyola obliga els mitjans a actualitzar o desindexar informacions desfasades quan l’afectat ho sol·licita de manera motivada. El nostre equip d’eliminació de dades personals redacta i tramita aquestes sol·licituds seguint els procediments legals vigents.
“En aquest any, l’AEPD va rebre més de 14.000 reclamacions relacionades amb el dret a l’oblit i la supressió de dades a Internet, un 22% més que l’exercici anterior. La majoria corresponen a dades en directoris, hemeroteques digitals i xarxes socials.”
- Identifica el responsable del tractament de dades (empresa, web o plataforma).
- Redacta una sol·licitud de supressió o rectificació invocant l’article corresponent del RGPD.
- Envia la sol·licitud per canal certificat (correu electrònic amb confirmació de recepció, burofax o formulari oficial).
- Espera el termini legal de resposta: un mes, ampliable a tres en casos complexos.
- Reclama davant l’APDCAT o l’AEPD si no reps resposta o si el responsable denega la sol·licitud sense justificació vàlida.
- Sol·licita la desindexació a Google mitjançant el formulari de contingut desfasat si la web no retira la informació.
Preguntes freqüents sobre egosurfing i privacitat digital
Què és l’egosurfing exactament?
L’egosurfing és la pràctica de cercar el propi nom en motors de cerca com Google, Bing o DuckDuckGo per descobrir quina informació té Internet sobre un mateix. El terme combina les paraules ego i surfing. És un rastreig actiu de l’empremta digital personal que permet identificar quines dades, fotos, mencions o perfils circulen associats a la teva identitat sense que necessàriament els hagis publicat tu. És el primer pas per auditar i gestionar la reputació online tant a nivell personal com professional.
Amb quina freqüència haig de cercar el meu nom a Google?
La freqüència recomanada és trimestral per a la majoria de les persones. Si ets directiu, empresari o professional amb presència pública, convé fer-ho mensualment. Configurar alertes automàtiques a Google Alerts amb el teu nom redueix el treball manual i permet actuar ràpid davant de nous continguts problemàtics. Com més aviat es detecta un contingut no desitjat, més fàcil i barat resulta eliminar-lo, ja que les pàgines recents tenen menys autoritat i menys resistència a la desindexació.
Puc obligar Google a eliminar resultats amb el meu nom?
Google pot retirar resultats del seu índex mitjançant el dret a l’oblit, reconegut pel Tribunal de Justícia de la UE. Presentes la sol·licitud a través del formulari oficial de Google i l’equip avalua si el resultat conté informació obsoleta, inexacta o que vulnera la teva privacitat. Si Google denega la sol·licitud, pots recórrer davant l’APDCAT o l’AEPD, o reforçar la reclamació amb assistència legal. Google no elimina les pàgines originals: només retira l’enllaç dels seus resultats de cerca.
Què faig si trobo un perfil fals amb el meu nom i imatge?
Documenta el perfil amb captures de pantalla completes, reporta’l a la plataforma mitjançant el mecanisme de denúncia per suplantació i valora presentar una denúncia policial si hi ha indicis d’ús fraudulent. Plataformes com Facebook, Instagram o LinkedIn tenen procediments específics per a aquests casos. Si la plataforma no actua amb rapidesa, un servei especialitzat pot pressionar a través de vies legals. La suplantació d’identitat pot derivar en danys econòmics i reputacionals greus si no s’atura a temps.
És il·legal que apareguin les meves dades personals a Internet sense el meu permís?
A la UE, el RGPD exigeix que qualsevol tractament de dades personals tingui una base legal vàlida. Si una web publica la teva adreça, telèfon o dades identificatives sense cap d’aquestes bases, incompleix el reglament i pots exigir-ne la supressió. Si no respon, pots reclamar davant l’APDCAT o l’AEPD, que poden imposar sancions de fins a 20 milions d’euros. Les dades en registres públics com el BOE tenen cobertura legal, però també és possible sol·licitar-ne la desindexació als cercadors.
Quant de temps tarda a eliminar-se un resultat de Google després de sol·licitar el dret a l’oblit?
Google respon a les sol·licituds de desindexació en un termini de 2 a 6 setmanes. Si l’accepta, el resultat desapareix de l’índex en qüestió de dies. Si la tramitació passa per l’APDCAT o l’AEPD, el procés pot allargar-se entre 3 i 6 mesos, tot i que la resolució favorable obliga Google a actuar. L’eliminació directa de la pàgina original varia segons cada web: pot ser gairebé immediata en llocs cooperatius o allargar-se mesos en els casos més resistents.
En RepScan se encarga de Growth y del ecosistema digital de la compañía (web y eshop). Escribe sobre reputación online, eliminación de contenido perjudicial y protección de la identidad digital de personas y empresas.
Ver perfil de LinkedIn
